parole, parole, parole

Moon over Bourbon Street

In esvoranc on 22 maig 2013 at 3:58 pm

Podríem ser dones que corren amb llops, sense por de la nit, còmodes a la nostra manera en la sang i les ombres i els udols i els ullals. Podríem ser dones que enfonsen els peus en el fang, que es miren i no s’espanten del pou sense fons d’uns ulls envellits a sotracs.

Podríem ser dones que corren amb llops si no fos que, de nit, som llobes. Cridem, esgarrapem les parets i escopim. Sobretot, deixem que surti el sol, ens donem la mà i corre la tendresa per sobre la pell, per sobre el matí, per sobre els records.

Saps? Hi havia un temps, hi havia una vida, en què temia la lluna perquè no sabia si qui dormia amb mi sobreviuria a la nit. “L’alleujament és el més semblant a la felicitat que he trobat”, dius, quan ha passat la set i respires, tranquil·la, a sobre el meu pit. “Qui sap si no hi ha dies que el nom no fa la cosa”, et dic. I davant nostre s’estenen les hores en què serem civilitzades, fins que tornin les llobes, fins que torni la nit. Alleugerida, feliç, que et transformis amb mi.

Russian Red

In és quan volo que hi veig clar on 28 abril 2013 at 4:29 pm

Si hagués de resumir aquests dies sense tu (cent set hores, aproximadament), diria només que no saps quant em dura el pintallavis si no hi ets. Que faig fotos i busco wifis que et facin arribar un detall del meu temps, que parlo de tu i somric i tothom ho entén.

Que sí, que la feina, és clar. Que som grans i independents, i no passa res si passem uns dies (cent set hores i vint-i-set minuts, aproximadament) sense veure’ns. Que no cal que et parli cada dia perquè sé que hi ets. Però parlem igualment.

Avui m’he posat aquelles calces que t’agraden, un vestit bonic, una mica de perfum. No m’he pintat els llavis, encara. Esperaré a l’ascensor que porta a la teva porta i davant del mirall trauré el meu russian red perquè em duri, només, l’estona que va del hall al cel. Quaranta-sis segons, aproximadament.

Amistats literals

In cròniques de la veritat aparent on 27 abril 2013 at 8:46 am

Si l’èxit es mesura pel nivell de felicitat assolit, es pot dir que dimarts vaig triomfar de totes totes. Tant de bo tots els sant jordis que em queden trobi tanta complicitat, tanta alegria i tant d’amor com dimarts.

Image

I, si les voleu veure amb detall, podeu anar aquí.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 64 other followers