Seure al costat d’una finestra amb l’ordinador a la falda i veure la vida com passa. Escriure, o intentar-ho, la vida que no tindrem perquè en volem una altra, i la vida és així, has de triar-la sense reserves o no en vius cap. I triar, triar sempre, ara i aquí, aquest matí d’hivern modest, tan diferent de l’hivern que m’explica, amb neu i gel i tempestes i huracans i sota zero de màxima.
Triar aquest matí de mimosa als carrers i butaca prestada i finestral de lloguer, d’ordinador a la falda, d’escriure com qui treballa, metòdicament. Ara un punt, ara una coma, com qui fa l’amor amb cita prèvia perquè diumenge al matí no dormen els nens, però dilluns hi ha escola i llavors sí, llavors escriure amb cita prèvia, com qui fa l’amor d’amagat del món. Com qui es dóna vergonya de ser feliç perquè hauria d’estar patint per una cosa o una altra.
Triar aquest matí de respondre al telèfon i enviar emails entre paràgraf i paràgraf, i rellegir tanmateix mig d’amagat les paraules que vénen de lluny, del fred de veritat. Imaginar el camí de casa de l’àvia fins a l’escola, imaginar el mar més feréstec que el nostre petit mar domesticat. Rellegir d’amagat les seves paraules, com qui és infidel a la vida que ha triat, només un moment, de veritat. Un moment per saber què ha fet el cap de setmana, i recordar uns ulls que queden tan lluny que ara mateix és, més que recordar, imaginar-se’ls.
Triar ara i aquí, amb tu, amb vosaltres. I saber-la allà, vivint una altra vida amb una altra, triant un altre finestral, un altre ara. I omplir-me les retines de mimosa, que a la seva terra no n’hi ha, i és per això que trio aquesta vida, ara.
belolid 