parole, parole, parole

Archive for Mai de 2017|Monthly archive page

La vida als tròpics de dins

In esvoranc on 22 Mai 2017 at 11:49 pm

A la ciutat d’un amic hi ha uns vuit tifons cada estiu, m’ha dit. Quan arriba el tifó, es queden a casa una setmana. Les estones que no fa vent poden sortir a veure els veïns. Aquí, a casa nostra, no. Aquí de vegades plou i la riuada s’endú els cotxes mal aparcats, els trens deixen de funcionar i se’ns xopen les sabates. Però continuem com si no passés res; la tempesta dura només unes hores i cal anar a la feina igualment.

Trobo a faltar aquest aturar-se el món de la ciutat del meu amic. Aquest entendre que diluvia, que és perillós sortir al carrer, i quedar-se a casa una setmana, perquè no hi ha res més a fer. Trobo a faltar un cartell que pogués penjar-me a la porta de casa: “tifó interior, torna a venir d’aquí a una setmana”, i que tothom entengués que tinc per dins vents huracanats que em fan impossible sortir.

En canvi, vaig pel món com si res. “Fas cara de cansada”, diuen, i si no els conec gaire faig com que sí, que massa feina. Reviu un moment el tifó, si havia callat el vent, i l’aigua em puja als ulls com si hagués de vessar la tempesta.

No es pot demanar baixa per desbordament d’emocions, m’han dit. Només si estàs deprimit, m’han dit. I jo no estic deprimida. Només un tifó que no amaina, moviments que podrien acabar en terratrèmol, i el mur de contenció que comença a cedir.

De tant en tant aixeco el cap, aparto la vista del meu melic. Miro el vianant amb qui estic a punt de creuar-me i em demano quin temps li fa al cap, i si somriuria si em veiés. Normalment, sí.

Anuncis