parole, parole, parole

Archive for gener de 2017|Monthly archive page

Silenci, sí

In esvoranc on 8 gener 2017 at 9:42 pm

No he sigut mai de silencis; em brollen als dits les paraules i no sé com apagar-les si no les escric. He callat, avui, però, i no has sabut, no sabràs, el precipici. És bell, d’aquesta riba, l’horitzó que m’imagino. Tardes de sol i mans que no tenen espera, versos terribles, mirades salvatges.

Jo no ho escric i tu no ho llegeixes i als ulls m’hi vesteixo només un somriure suau de diumenge al vespre, d’hauríem d’anar sopant, que demà tothom té feina. Acarono el gat, escolto música de fa molts anys que em sé tan de memòria com els palmells de les mans amb què no t’arrencaré la roba aquesta nit. No ho escric i no se’m coneix a la pell aquesta fúria de salvatge que no sé apagar si no és escrivint-te o follant-te.

Per no escriure-ho m’entretinc, penso si cine o ukelele, si llibre o sèrie o només dormir. Per no escriure-ho escric això, que vol ser un no escriure vine, un no escriure ara. Com si no sabés on ets ni amb qui, per no escriure-ho sóc assenyada, tanco el telèfon, esborro el teu nom.

Hi ha la feina endarrerida, hi ha aquell projecte nou. Hi ha que demà ja és dilluns i se’m menjarà el rellotge i llavors no caldrà no escriure-ho; serà fàcil anar vivint. Em pregunto si ara la vida, durant uns dies almenys, serà no escriure’t el camí que t’ha de portar fins a mi. I si em perdré deixant-te perdre’t, si aquest cap de la corda que se m’ha trencat a dins acabarà enredant-se als cabells d’una altra, o a la pota d’una cadira, o entre les algues d’un mar molt tranquil.

Però he decidit no escriure-ho. Callo, doncs. Bona nit.

Anuncis

Estrena morena

In esvoranc on 2 gener 2017 at 8:27 am

Estrenar l’any com un llit vell amb llençols nous, acabats de rentar, nets d’insomni o de desig. Com un llit gairebé còmode, si saps evitar aquella molla que es clava segons com t’hi poses. Estrenar l’any i pensar que aquest serà millor, que sempre són millors. Que hi haurà llum i calor, només cal passar el gener. Febrer és curt, hi ha mimoses i comença a fer olor de primavera amagada darrere les flors dels ametllers.

Estrenar l’any amb cabells curts, del meu color, i llavis vermells. Estrenar l’any sense voler, que el meu renéixer és al setembre, amb les escoles. Estrenar-lo amb il·lusió obligada, que la feina no es fa sola ni amb desgana, si es vol fer bé.

Estrenar l’any i saber que és probable sobreviure, ho diu l’experiència, fins al que ve. Estrenar l’any i que no nevi. Anar a buscar el mar, braços amics. Fugir del fred per arribar a bon port. Estrenar l’any i empènyer fort, que ja gairebé hi som.