parole, parole, parole

Archive for Juny de 2017|Monthly archive page

Rússia al juny

In és quan volo que hi veig clar on 19 Juny 2017 at 12:02 pm

Fa temps que la guionista de somnis em dóna de nits el que no tinc temps (manera, paciència) de viure de dies. Quina diferència hi ha entre la felicitat somiada i la viscuda en vigília? Somio.

Som ben lluny, per alguna cosa de feina, i fa fresca. M’acostes els llavis i sento aquelles muntanyes russes, aquelles. Sé vagament que és un somni i que el tornar que tenim de remor de fons és en realitat el despertar-nos que vindrà massa d’hora. Gairebé perdem l’avió.

Aquest matí he estat a punt de trucar-te. “Ha sigut bonic, avui, a Rússia, oi?”, t’hauria dit. I tu hauries dit “Sí. Hi tornem?”. I aquí hi ha l’abisme. Era jo, ben sola, aquesta nit, a ser feliç. Les muntanyes russes eren meves i prou.

Me les guardo, però. Quan ens veiem jo et miraré tres segons més del que caldrà i tu no sabràs per què. No sabràs res d’aquesta nit i potser t’acostaràs un moment a comentar-me allò que havíem de parlar, t’acostaràs tres centímetres més del que caldrà, i muntanyes russes. Jo faré com si res, com si no sabés per què.

Voldria regalar-te-la, la felicitat que ens he fet aquesta nit. I passejar com passejàvem, i xerrar com xerràvem, i despullar-nos, és clar. Voldria regalar-nos-la per compartir. A falta de circumstàncies més propícies, la deixo aquí.