parole, parole, parole

Archive for abril de 2014|Monthly archive page

Sant Jordi 2014, una retrospectiva

In és música viure on 25 abril 2014 at 12:34 pm

Podria dir que aquest Sant Jordi ha sigut especial, però la veritat és que ho han sigut tots. Quan era petita i la mare em portava a l’estanc del barri a triar un llibre. L’any que vaig guanyar els jocs florals de l’escola. El dia que el profe de mates de l’institut em va regalar una rosa. L’any que vaig organitzar una lectura de poemes per lligar-me una dona misteriosa i vaig acabar coneixent un home sensible, divertit, fantàstic, que encara avui em regala llibres. El Sant Jordi que vaig passejar embarassada de la meva filla gran, amb la joia esclatant per tots els carrers de Barcelona. L’any que vaig passejar embarassada del nen, amb la gran agafada de la mà, fent les seves primeres passes. L’any que va sortir la meva primera novel·la. L’any que vaig firmar “La mala reputació”i els amics van venir perquè els autografiés discos, diaris, tangues. I 2014, l’any que hem tret llibre juntes i hem compartit aquesta borratxera estranya de somriures amb un bebè simpàtic i pacient.

He fet una petita galeria fotogràfica amb alguns dels moments viscuts dimecres. No hi trobareu la meva cara de satisfacció culpable quan descobreixo que la gran, que s’havia quedat a casa “perquè té mal de coll”, ha aprofitat per acabar-se un dels llibres que li he regalat. O el somriure del petit quan li dono la rosa. Els molts amics que van fer arribar bons desitjos en persona, per correu, per telèfon, per telepatia.

Aquestes fotos, són, però, una mostra de la felicitat nua de compartir el camí amb tots ells, amb tots vosaltres. Perquè no em trec del cos la sensació que cada Sant Jordi és un resum del millor de la meva vida.

Perquè no se’ns endugui el vent

In és quan volo que hi veig clar on 4 abril 2014 at 12:21 am

Ara fa dies que no t’escric. No és que no et pensi, amor. És que la vida. També, en part, aquest veure’s i tocar-se i parlar sovint, que fa que escriure sembli menys imprescindible.

Ara fa dies que no t’escric i, mentre menges mandarines a l’altra banda de la taula i penses segurament que faig feina, prefereixo no parlar-te aquesta estona i escriure’t, amor, perquè no se’ns endugui el vent.

Estan bé les carícies, el cada dia, el te amb llet, els jocs amb els nens. Estan bé les copes a mitja tarda, el passeig vora el mar, les mandres de diumenge un dijous qualsevol. Està bé tot això i encara més, i és el que teixeix la felicitat que ens pinta el viure. Però no deixis que deixi d’escriure’t, amor, que em perdria.

Escriu-me tu també, de tant en tant, i llegeix-m’ho en veu baixa, com m’agrada a mi. Inventa’ns mons per anar al llit, dóna’m els noms que més t’agraden, posa’m la pell que vols tocar. Escriu-me, amor, no te n’oblidis.

Que són les paraules el que ens lliga l’una a l’altra, que són les paraules el fil que m’uneix al món. Escriu-me i t’escriuré, vida, molts anys, perquè no se’ns endugui el vent aquest amor.