Espero meravelles

Fa tres anys, a mig matí, s’acabava una nit molt llarga que va durar més d’un dia. Vas néixer com un sol, amb ulls oberts i mans obertes, i ens vas trobar cansades i invencibles.

No et besaré avui les galtes ni les mans, ni tindré la teva pell contra la meva. Però em fa feliç saber que hi haurà una corona de paper esperant-te a l’escola, segurament pastís, segurament espelmes. Em fa feliç saber que creixes, que expliques contes als peluixos dins la tenda que vaig muntar-te al menjador. Em fa feliç saber que existeixes i que t’estimen, t’estimem.

Voldria, aquest any, ensenyar-te a cordar-te les sabates, o intentar-ho. Voldria veure’t escriure el teu nom al costat del d’en Lolo, voldria veure’t lluitar amb les paraules fins a fer-les teves i saber llegir-les. Voldria construir torres molt altes i després fer-les caure, com t’agradava fer fa uns dies. Voldria que m’agafessis la mà i m’arrosseguessis per la casa, que m’ensenyessis tot el que m’estic perdent de la teva vida.

Fa tres anys, a mig matí, s’acabava una nit molt llarga i començava de debò la teva vida. Espero meravelles estenent-se’t al davant, espero que sàpigues collir-les. Ulls oberts i mans obertes, potser a voltes cansada, gairebé sempre invencible. I si no les puc viure amb tu, les imaginaré cada dia, filla.

I’ve got life

Hi ha aquella gent que hi era fa vint anys i encara hi és, i saps segur que hi seran quan en passin vint més, si hi arribes; hi ha aquella gent que has conegut fa uns mesos i ja són part de vida que vols imaginar-te d’aquí a vint anys, si hi arribes. Hi ha aquella gent a qui pots trucar si el dia no ha anat bé, o si et cal sortir a fer un vermut al sol perquè a dins fa fred. Hi ha aquella gent que són la xarxa que t’ajuda a no tenir tanta por quan enfiles la corda fluixa, hi ha aquella gent que sí que és d’aquest món i et mima i et cura.

Hi ha aquella gent per qui posaries la mà al foc com si no recordessis les cremades. Hi ha aquella gent que és tendresa i és vida i és somriure. Hi ha aquella gent per qui deixaries el que estàs fent si els cal companyia.

Hi ha aquella gent que no té punxes per a tu, hi ha aquella gent per qui et tornes suau i dolça i viva. Hi ha aquella gent que pot ser a l’altra punta del món, a l’altra punta del temps, però sents a prop si la necessites.

Hi ha aquella gent que fa que viure sigui possible. Hi ha aquella gent que és l’aire, l’aigua, el pa. Hi ha aquella gent amb qui ho vols compartir quan ho tens i que te’n dóna quan no n’hi ha.

Ulls que abracen, mans que miren.