La teva mà just a sobre el cul, entre el desig i la cintura, prenent maluc i ritme. La teva mà just a sobre el punt en què fa mal viure, i una calor com un alè, i un alè entre l’espatlla i la clavícula. La teva mà i la meva pell, i fer veure que val la pena viure. Oblidar el món i oblidar el pes, la meva pell.
En diuen fer l’amor i jo en diria fer la vida. Fer el respirar possible. Només carn que vol carn, la teva mà atansant-me, la meva mà atansant-te. La meva mà a sobre el teu cul, entre el desig i la cintura. Un alè que va pujant, des del melic cap a les cuixes.
La teva mà a la meva pell, paret del món, ciutat perduda. La meva mà, la teva pell. Alè, calor, excusa de vida.
