He comprat síndria, avui. Un quart de síndria com una boca, com una escletxa. Hi he enfonsat la cara, els llavis, les dents. M’hi he enfonsat tota i he deixat el roig baixar-me pels braços i pel coll, pels pits i per la panxa. Era un roig fresc que m’ha despertat el sexe, obert avui, ofert al món.
He comprat síndria i l’he devorada com una salvatge, sense coberts ni miraments. Després, pel carrer, vestida de persona respectable, a sota les calces hi duia un roig encès de síndria fresca que no ha vist ningú, però s’ensumava.
Al fons dels ulls, un desig aspre.
belolid 
Aquest any només he menjat un dia síndria, crec que ja toca tornar-hi