parole, parole, parole

Daring to love

In Uncategorized on 4 Març 2017 at 11:11 am

Enyor és estar-me aquí asseguda i no tenir dits perfumats per endur-me a la boca. Una olor suau de sabó de fruita, ni sal ni nervi ni vida, i tu tan lluny que no sé on embrutar-los. Dur els llavis vermells i saber-te la pell tan blanca, sense cap rastre de mi.

No fa mal enyorar-se així si es té encara a les entranyes l’eco de l’últim cop que vas estremir-me, ja endins d’endins la premonició de l’estrènyer-te que ha de venir.

Fa una felicitat lleugera, enyorar-se així. Com una cançó que acabes d’aprendre i no et treus del cap, com la intuïció d’un poema a punt de néixer entre les mans.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: