parole, parole, parole

Quan calen excuses

In és quan volo que hi veig clar on 20 Desembre 2016 at 9:54 am

La teva mà just a sobre el cul, entre el desig i la cintura, prenent maluc i ritme. La teva mà just a sobre el punt en què fa mal viure, i una calor com un alè, i un alè entre l’espatlla i la clavícula. La teva mà i la meva pell, i fer veure que val la pena viure. Oblidar el món i oblidar el pes, la meva pell.

En diuen fer l’amor i jo en diria fer la vida. Fer el respirar possible. Només carn que vol carn, la teva mà atansant-me, la meva mà atansant-te. La meva mà a sobre el teu cul, entre el desig i la cintura. Un alè que va pujant, des del melic cap a les cuixes.

La teva mà a la meva pell, paret del món, ciutat perduda. La meva mà, la teva pell. Alè, calor, excusa de vida.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: