parole, parole, parole

Vindrà la mort, també

In esvoranc on 29 Setembre 2016 at 6:33 pm

Vindrà la mort i no tindrà els teus ulls; serà freda, gelatina, viscosa, i se m’empassarà sense adonar-se’n. Vindrà la mort i no hauré vist prou vegades pondre’s el sol, ni els teus dits crispar-se’m als pits. No hauré mossegat amb prou força la poma àcida, ni hauré escrit el conte aquell que volia escriure.

No hauré canviat el món, ho sé. Ni li hauré dit prou vegades a la nena que l’estimo, ni hauré abraçat prou temps el noi, ni la noia haurà entès del tot com m’importa. Hauré sigut ben poc, estat només a estones. A l’aigua, gairebé sempre, o fent-me jo mateixa aigua oferta on viure.

És per això que no vull dormir aquesta nit. Que em vull sentir brillar una mica més, només una mica. Que vull beure’m el temps, que vull deixar les brides. És per això que no dormo, avui, que és sempre hora de viure.

Vindrà la mort i no tindré res més que aquest cos a oferir-li, i el prendrà amb desgana, com en pren tants d’altres. Gastar-lo abans, si de cas, i que el trobi usat d’amor, brut de felicitat, exhaust de tanta vida.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: