parole, parole, parole

Traïció del cos

In esvoranc on 17 Setembre 2016 at 12:00 pm

Potser has tingut la sort de no trobar-te mai en un lloc que creies segur quan, de sobte, algú t’immobilitza. Potser has tingut la sort de no sentir mai uns braços més forts, un cos més capaç que t’atura i no et deixa respirar. Potser has tingut la sort de no sentir mai unes mans que no volies sota (o sobre) la roba, buscant-te el sexe o el pits. Potser has tingut la sort de no reviure, més tard, el pànic, quan hi ha una olor o un color o un volum que et porten a aquell moment exacte. Potser no coneixes la por irracional dels cossos més forts, més capaços. Potser no t’has sentit mai òrfena de tu mateixa, que no t’has sabut protegir.

I saps què? Tant de bo no ho coneguis mai. Però, mentrestant, calla si dic la meva por, perquè no l’entens ni es pot entendre; no ve del cap, que ve del cos. Calla i mira’m als ulls, i ofereix-me un cos dòcil en què refugiar-me, una abraçada suau en què amagar-me, un cos més dolç que m’aculli. Ofereix-me silenci i calor.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: