parole, parole, parole

Camí sense retorn

In vasilika on 31 Agost 2016 at 6:27 pm

Com es torna a casa i es deixen enrere els camps de concentració, la gent que hi sobreviu, la gent que mira d’ajudar a sobreviure els altres?

Com es torna a casa, quan casa és un llit còmode, una tauleta coberta de llibres, una nevera plena, un sofà on acaronar el gat, uns nens que treuen el Rummikub i ofereixen una partida?

Com es torna a casa i es parla del temps i de política, i quina mandra tornar a la feina, i ostres sí que t’ha tocat el sol, quan al cap hi ballen ells i les hores que tenen esteses al davant, els dies, els mesos, esperant un paper que els deixi moure’s allà on volen?

Com es torna a casa quan és a casa que s’ha decidit que hi ha qui no té dret a tenir casa?

Hi he anat i he vist i he tocat, i ara no puc dir que no sé la barbàrie. Hi he anat i ara tinc ganes de cridar-vos que us mogueu, que està passant, que estem sent la comparsa dels botxins, que som ara mateix els que deien no saber d’on venia el fum de les xemeneies d’Auschwitz. Que som ara mateix els que fan el que els manen sense alçar la veu, mentre moren al costat de casa els que no tenen un metge que se’ls miri, els que no tenen dret a menjar com cal, les que donen a llum de qualsevol manera.

Hi he anat i ara no en sé tornar. Passejo el cos entre vosaltres, només el cos, i un trosset de cap. I tota la resta és a les platges de Grècia, mirant l’horitzó, mar enllà.

Anuncis
  1. […] Camí sense retorn (de Bel Olid, al seu blog): “Hi he anat i he vist i he tocat, i ara no puc dir que no sé la […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: