parole, parole, parole

This boots are made for walking

In esvoranc, Uncategorized on 12 Mai 2016 at 5:57 pm

Ja seria època de sandàlies però no para de ploure i encara duc les botes. Fa molts anys que vaig comprar-les: uns botins punxeguts, com de bruixa, que m’alcen cinc centímetres de terra. Uns botins negres, còmodes, que m’han dut a Gotenburg i a Gdansk, a Palma i a València.

Pertot arreu em porten, els botins, o els porto jo on em sembla. Els he posat soles i tapes noves, els he canviat els cordons, els he netejat amb amor. Me’ls he tret a poc a poc mentre em mirava ell, me’ls ha tret amb pressa ella. Els ha observat de lluny aquella dona que no me’ls traurà mai, els acarona l’home que me’ls sol treure al vespre.

S’han fet per caminar, aquests botins, i com han caminat fins ara, caminaran demà. Per sobre els pètals que cauen a terra quan algú llença el ram de flors a les escombraries, per sobre les cartes d’amor que no s’han obert. Per sobre tot això que no pensava que passaria i està passant. Per sobre els vidres que es trenquen i no podrem recompondre, per sobre els miralls que ja no ens reflectiran.

Aviat els endreçaré a l’armari, els botins. I a l’octubre, el primer vespre de fresca, me’ls tornaré a posar. Han de dur-me lluny, encara. Queda molt per trepitjar. Deixant enrere dolors, anant a cercar companys, continuaran caminant.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: