parole, parole, parole

Malaguenya

In és música viure, Uncategorized on 1 Abril 2016 at 2:00 pm

Tenia tres, quatre, cinc anys i era raonablement feliç. La meva tieta preferida em portava de vacances a la seva terra, a Màlaga, a Fuengirola, i l’estiu era una successió de platja, esmorzars de tomàquet amanit, tonyina i l’oli més bo que he sucat mai, bufets lliures i vespres mudada. Amb aquells vestits de puntes que li agradaven a ella i jo detestava, però me’ls deixava posar perquè era la meva tieta preferida i que caram, eren vacances.

I ara que tinc trenta-vuit anys i sóc raonablement feliç, hi torno, per fi. El sol esclatant em diu que sí, que benvinguda, que aquesta terra també és meva. M’hi esperen una colla de dones valentes, irreverents, esplèndides.

El cap de setmana serà una successió de cerveses, rialles, vespres amb pintallavis perquè m’encanta sentir-me mudada.

I dilluns potser us explico què hi faig, aquí, perduda per trobar-me.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: