parole, parole, parole

Contra la igualtat

In fent amics on 8 Març 2016 at 9:45 am

Sí, Facebook també m’ho recorda: avui és el dia internacional de les dones. “Per la igualtat per a les dones”, diu el recordatori. I em grinyola. Igualtat per a les dones? La igualtat ha de ser entre les persones. Igualtat per a les dones implica que nosaltres ens hem d’assemblar a algú altre, els homes, que són el model.

I aquesta és la idea. Els homes són persones i les dones són dones i, per tant, si volem ser persones, hem d’igualar-nos als homes. I aquí està la trampa, senyores. Jo no vull ser com els homes.

Jo no vull tenir el monopoli de la violència (més del 96% dels delictes violents els cometen homes). Jo no vull cobrar més que els altres per la mateixa feina (hola, bretxa salarial del 24%). Jo no vull ocupar més lloc del que em mereixo (9 homes per cada dona a les tertúlies). Jo no vull estar sobrerepresentada en tots els llocs de poder, a tots els mitjans de comunicació, en tots els àmbits. Jo no vull oprimir ningú.

No tots els homes són iguals, em direu. I sí, que no tots els homes són iguals és igual de cert que totes les coses que diu el paràgraf anterior. No tots els homes són iguals, però tots els homes es beneficien d’una estructura social que els afavoreix sense contemplacions. Aprofitar-se d’aquest sistema, no fer res per canviar-lo, justificar-lo pels “mèrits propis” (perquè només en tenen ells, de mèrits propis), fer com si la discriminació fos casualitat i no estructura, això els fa (gairebé, que algun feminista radical he conegut) tots iguals.

Així que no, Facebook, no m’interessa la igualtat. No vull ser com els homes. No vull el seu model ni el seu consell ni el seu ser persona, que em sembla altament deficitari. Vull, simplement, els mateixos drets. I no sobre el paper, que ja veiem de què ens serveix: vull els mateixos drets efectius.

No vull ser com els homes, però encara més: no vull que hi hagi una única manera de ser home o de ser dona. Vull que siguem, efectivament, tots, persones. Com ens doni la gana. Com ens atrevim a ser. I ho vull aviat, que la vida és llarga però no tant. T’hi poses amb mi, o continues callant?

 

 

Anuncis
  1. M’hi poso, i tant que sí, i deixo que parli Machado que ho farà molt millor que no pas jo: «Por muchas vueltas que doy -decía Mairena- no hallo manera de sumar individuos».
    Gràcies pel post, Bel.

  2. Reblogged this on olordemandarina and commented:
    Sí Bel, estic amb tu, ben pensat i millor dit. Gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: