parole, parole, parole

Grrr

In esvoranc on 2 Juny 2015 at 12:13 am

Vaig abandonar la bandada fugint dels covards i vaig caure al niu de la serp. No escalfava, de nits, ni sabia udolar, ni duia a les mans res més que no fos una pell freda i un silenci brut, sibilant, que no sabies mai què volia dir, però estaves segura que se’t volia menjar.

Mentre s’empassava una altra presa vaig marxar, potser una nit de lluna plena com aquesta, i vaig retrobar les llobes, i vaig cantar. Corro, des de llavors, evitant tot allò que és fred i mort, tot allò que no diu, tot allò que no és clar.

Corro, des de llavors, pel meu camí buit de covards. I si la serp em busca, em trobarà. Vindré de cara, amb la bandada que he triat, i no li servirà canviar de pell. Vindré de cara i amb el pelatge net de bosc i albada a arrencar-li de quall el cap. Que si alguna cosa he après amb les que udolen és a mossegar quan cal.

Anuncis
  1. Bel,
    M’hipnotitza com escrius. No sé com interpretar aquest text, de ben segur que hi ha molt d’autobiogràfic en ell, com em suposo que hi és en tot el que t’he llegit. Tens màgia… Segueix regalant-nos el plaer de llegirte! 😘😘

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: