parole, parole, parole

A favor de la discriminació

In fent amics on 16 Març 2015 at 12:26 pm

Quan fas notar que als mitjans se senten només les opinions dels homes, hi ha dues línies de resposta habituals: que és casualitat o que hi ha més experts homes i, per tant, és normal que opinin més.

La primera, que nega el biaix i el deixa en mans de la sort, és tan inversemblant que no m’hi aturaré gaire: és com si cada dia toqués el mateix número a la loteria i els organitzadors s’ofenguessin quan els dius que sembla que el bombo està manipulat.

La segona és més perversa, perquè justifica el biaix. Per a qui pensa així, el que és important no és que hi hagi un nombre similar d’homes i dones a la societat i, per tant, pugui ser interessant sentir les opinions de tots dos gèneres. Ells posen l’accent en el fet que “hi ha més experts de prestigi que són homes” i, per tant, “és normal” que opinin més.

És innegable que hi ha més experts reconeguts que són homes, però no em sembla motiu suficient per excloure sistemàticament del discurs públic les expertes. Com és, que tenim “més experts reconeguts” que no pas expertes? Per casualitat? No: la igualtat d’oportunitats és un somni més que no pas una realitat. Si no donem veu a les que hi ha, el que estem fent és acceptar una realitat injusta i reforçar-la.

Al meu entendre, la funció dels mitjans públics ha de ser treballar per eradicar les injustícies, no pas perpetuar-les. En comptes de recórrer a la tria fàcil de tertulians, prescriptors i alliçonadors de tota mena que hem sentit mil vegades, els mitjans públics poden apostar per mostrar què pensen les expertes que ens amaguen.

Per què acceptar que a la immensa majoria de tertúlies de la CCMA, que jo pago en la mateixa mesura que els meus companys mascles, s’hi sentin només veus d’homes? Per què no podem exigir que els que ofereixen un servei públic busquin expertes? És cert, cal una mica més de feina. Però en ple segle XXI em sembla inversemblant que, es parli del tema que es parli, els únics humans amb capacitat d’opinar siguin els mascles.

La pregunta és: volem reproduir les desigualtats eternament, o volem que les nostres filles tinguin les mateixes oportunitats que els nostres fills? Que elles sentin que poden aspirar a ocupar l’espai públic i que ells s’acostumin a escoltar-les, i no només a alliçonar-les? Així, aplicar la discriminació positiva per arribar al 50% d’expertes en el discurs públic no només em sembla acceptable, sinó necessari.

Proposo un exercici ben senzill: si el primer nom que et ve al cap quan penses en un convidat és d’home, pensa-hi una mica més. Si no coneixes dones expertes en el camp que t’interessa, busca-les. Truca a les universitats, fes servir els cercadors a Internet, posa’t en contacte amb l’Institut Català de les Dones. Les expertes existeixen, no cal convidar sempre els mateixos.

No cedeixis a la realitat injusta, canvia-la. Publica el mateix nombre de columnes d’opinió escrites per homes que per dones. Convida tants tertulians homes com dones. Fes l’esforç de buscar-les sota les pedres, fins al dia que no calgui. Si insistim a donar a les dones l’accés al discurs públic que mereixen, arribarà el dia que ens semblarà tan normal que, llavors sí, la sort s’equilibrarà màgicament i ja no caldrà pensar-hi.

Llavors, quan engeguem la ràdio i a la tertúlia hi hagi quatre senyors, no ens semblarà sexista, perquè segurament l’endemà hi haurà tres senyores i un senyor, i un altre dia seran tot dones, i un altre dia dos i dos. La sort haurà entrat en joc de debò i no sortirà sempre el mateix número a la loteria.

Hi vols jugar?

Anuncis
  1. Hola, soc el dolent de la pel·lícula que no li agrada la discriminació positiva però ho veu com un mal necessari en alguns casos mentre existeixi la discriminació negativa que redueix la competitivitat femenina en alguns entorns.

    Hi ha casos curiosos, com ara les universitats sueques la discrimació positiva (a favor de l’home en aquest cas) la van acabar abolint.

  2. Hi ha qui només esmenta poetes homes al seu bloc. Hi ha qui només posa poetes dones al bloc. Hi ha qui fa el que pot, i procura equilibrar. Un cop, a la presentació del meu llibre, érem tot dones. Feia goig.

    Pensem. Tenim cervell adequat per a fer-ho.Gràcies per les teves brillants entrades, Bel.

    Una abraçada ben cordial,

    Montserrat Aloy / cantireta

  3. Podria tenir en compte que des de l’ any 2005 l’ Institut Català de la Dona no gaudeix d’ aquest nom en singular tant “nivellador” i va passar a dir-se Institut Català de les Dones, en un gest de reconeixement de la diversitat de les dones? Es per ser una mica més precises…

  4. Bet. Has guanyat un seguidor tranquil.
    En realitat els homes han fet una estrategia de diversificació per seguir representant ells la diversitat de la realitat. Es veritat que ho han fet els “homes” que es diuen “més sensibles”, però ho han fet al preu d’apartar les persones representades, les agreujades i les ignorades.

    Això no s’aguanta per enlloc, és un nou sacerdoci laic per representar el 50% de la població de GAIA.
    Joan Carles

  5. No em cansi de repetir aquest mateix discurs, i sovint hi trobo la més ferotge oposició per part de les dones que sí hi surten, que”s’ho han guanyat” superant totes les dificultats, que senten devaluat el seu esforç si ara és més fàcil. Cal poder reconèixer a aquestes dones el seu sobreesforç i les seves aportacions perquè elles es puguin permetre ser generoses i mirar endavant

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: