parole, parole, parole

Ordenar la disbauxa

In cròniques de la veritat aparent on 15 febrer 2015 at 10:19 pm

Sona cada dia el despertador. Ens llevem, ens dutxem, ens rentem les dents. Ens vestim, esmorzem, anem a l’escola. No hi anem de qualsevol manera, a l’escola. Hi anem presentables, amb la roba que evitarà que els companys es riguin de nosaltres. No anem a l’escola amb la disfressa de Spiderman o de metgessa, ni amb les ales de papallona que ens van regalar per Nadal. Hi anem amb texans, amb xandall, amb pinta de persona normal que fa una vida normal i que se sent com totes les altres. Hi anem amb l’uniforme que ens fa invisibles.

L’uniforme té moltes normes i les sabem totes, i les seguim. Si ets un nen, prohibit el rosa, el lila, les faldilles, les cues, la purpurina. Si ets una nena, prohibides aquelles vambes que t’agraden tant però fan xicotot, prohibits els cabells massa curts. No és banal equivocar-se. Et poses per error els mitjons de ta germana i la policia de gènere, que som tots i no és ningú, t’assenyalarà amb el dit i et farà envermellir.

I llavors arriba carnaval, que volem un espai lliure per vestir-nos com vulguem. Pintar-nos la cara de verd, posar-nos aquell vestit que ens encanta però ens fa vergonya dur un dia de cada dia, dur sabates de taló i barret de copa.

Arriba carnaval i voldríem disbauixar-nos, però de l’escola ens envien un paper. Dilluns cal anar-hi amb pijama, dimarts ens posarem corbata, dimecres ens pintarem bigotis. Se’ns esborra el somriure.

Ens ordenen la disbauxa, ens endrecen la rebel·lia. Ens imposen l’uniforme un altre cop, com la resta de l’any. Si no et ve de gust anar-hi en pijama, cal pagar el mateix peatge que pagaries si el portessis qualsevol altre dia: ser el que no fa el que ha de fer, el que no s’ha vestit adequadament, el raret de la classe.

I així anem fent, sempre carnaval, sempre uniforme, sempre el mateix.

Advertisements
  1. Què seria de la nostra societat sense l’ordre imposat? El caos…?

    Com a mínim divendres de carnestoltes si que va poder escollir la canalla, no?

  2. Hola,

    Escric ací perquè és l’últim article, però podria fer-ho en qualsevol dels que el precedeixen. T’he descobert gràcies a un amic que va penjar <> al Facebook. D’ahí vaig passar a “Ho diré ben alt: PROU” i a “Tots som (potencialment) estèrils”. Després vaig descobrir veus més íntimes. Només et volia dir que has guanyat una lectora i que la teua manera d’escriure em resulta molt inspiradora. Gràcies.

    Irene

  3. El carnaval de les escoles donaria per escriure pàgines i pàgines…soc mare de criatures que no els ha agradat mai gaire disfressar-se, i menys que els obliguessin a disfressar-se del mateix que tota la classe, de coses tan.emocionants com d’eriço de mar. Em vaig negar a argumentar res per intentar que les criatures seguissin les pautes de disfressa de l’escola i feien de rarets disfressats del que els donava la gana, faltaria més!

  4. Em temo que no són ni ganes d’ordenar, és falta d’imaginació, repetició de patrons, uniformitzar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: