Tomba’m, avui que em sento got ple. Que vessi tot i pugui oferir-me altre cop a l’ampolla, a l’aixeta, a la riuada. Tomba’m i deixa’m caure sobre la terra humida, no tinguis por de trencar-me. No facis el gest amb la mà; fes-lo amb el cos i que t’hi acompanyi l’ombra. Que no t’espanti al violència de veure’m per terra, oberta, buidant-me.
Tomba’m i deixa que m’ompli després. D’aire, de vida, de res.
