parole, parole, parole

Un plat pla ple de pluja freda està

In és quan volo que hi veig clar on 20 gener 2015 at 11:56 pm

Tomba’m, avui que em sento got ple. Que vessi tot i pugui oferir-me altre cop a l’ampolla, a l’aixeta, a la riuada. Tomba’m i deixa’m caure sobre la terra humida, no tinguis por de trencar-me. No facis el gest amb la mà; fes-lo amb el cos i que t’hi acompanyi l’ombra. Que no t’espanti al violència de veure’m per terra, oberta, buidant-me.

Tomba’m i deixa que m’ompli després. D’aire, de vida, de res.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: