parole, parole, parole

We’ll have to make new love

In és quan volo que hi veig clar on 11 Desembre 2014 at 12:22 pm

Trobo a faltar escriure’t. Buidar una mica la vida i fer un pas enrere per mirar-me-la des del silenci de la casa a mig matí. És plena, aquesta casa, a totes hores, i si no és de gent és de coses a fer que no poden esperar els deu minuts que necessito per dir-te que trobo a faltar escriure’t.

“No t’ha besat i ha marxat amb pressa,/i ha arribat a casa, i ha encès l’ordinador,/ i ha escrit no t’he besat, no t’he besat la boca/i ara què en faig jo d’aquest voler-te als llavis./En fa literatura, només literatura.” I entenc què vol dir Mireia Calafell quan escriu això, i entenc que és això el que t’exaspera quan, de nits, em quedo a escriure en comptes de venir a fer-te l’amor.

Però t’he de dir que trobo a faltar escriure’t, fer un pas enrere i mirar-te. Que és escrivint-te que sé mirar-te millor. M’adono de la meravella d’aquesta arruga menuda que no tenies ahir, de les onades dels cabells que avui són més suaus, d’una piga que no havia descobert encara. Que després, quan tanco l’ordinador i ja no hi ha lletres, hi ha encara la imatge de tu poblant-me el cos. Que beso llavors l’arruga, els cabells, la piga, per primer cop. Que em cal descobrir-te cada dia per recordar-me que no hi has estat sempre, que no sé fins quan hi seràs, que vull escriure’t per tenir-te com ets exactament ara mateix. I col·leccionar-te instants tota una vida.

Faré tard, avui, deu minuts. Els deu minuts que em calien per dir-te que avui també m’agrades. Que avui també et vull a prop. Que t’he mirat bé, que t’he resseguit, i sí, estic segura que t’estimo i no és la inèrcia de l’anar fent. Que no és rutina si, quan, arribi, et faig un petó.

A la nit, quan fem l’amor, serà amb les mans noves de qui obre el regal de la vida per primer cop. És per això que t’escric. És per això que, a estones, no hi sóc.

Anuncis
  1. He arribat aquí perquè buscava exactament aquests versos de la Mireia, i estic contenta. Perquè no només m’he endut el poema, sinó un text que l’acompanya que m’ha copsat, se m’ha endut, i ara m’acompanyarà també a mi. Fantàstic!

  2. Un text esplèndid

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: