parole, parole, parole

A casa meva mano jo

In fent amics on 1 Desembre 2014 at 3:57 pm

Senyors, tinc una notícia que us pot semblar xocant: el meu mur de Facebook, els comentaris al meu blog o el meu compte de Twitter no són una democràcia.

Fa deu anys que tinc diferents blogs i que corro per aquests mons d’internet, normalment, amb resultats feliços. Hi he fet amics, hi he trobat feines, hi he llegit coses interessants. Em permet estar en contacte amb els amics que viuen lluny i oberta a idees que no m’arribarien d’altra manera.

Amb tot, al llarg dels anys, hi ha hagut un problema que ha anat apareixent de tant en tant: persones (o personatges) que exigeixen una resposta quan no els en vols donar cap. Gent que s’enfada perquè deixes l’amistat a Facebook o bloques el seu compte a Twitter. Gent que apel·la a una estranya democràcia perquè es creu amb el dret d’omplir-te el mur amb les seves opinions.

Així que tornaré a dir-ho: el meu mur de Facebook, els comentaris al meu blog o el meu compte de Twitter no són una democràcia. Són un espai meu que decideixo compartir. Jo decideixo com, amb qui i fins a quin punt. No deixar que un pesat s’expressi al meu mur, al meu blog o al meu timeline no és censura. Qualsevol pot anar tranquil·lament al seu mur, al seu blog o al seu compte de Twitter i dir-hi el que li passi pel cap, no em necessita en absolut per exercir el dret d’expressió.

Llegir què escric en una plataforma social no dóna cap dret sobre mi. No dóna dret a obligar-me a escoltar ningú, no dóna dret a obligar-me a respondre a ningú i, sobretot, no dóna dret a fer-me sentir insults.

Exerceixo el dret de bloqueig molt poques vegades (aproximadament un cop cada tres anys, de moment), però amb una gran alegria. Que bonic que seria que a la vida no virtual fos així de fàcil. Bloquejar. Adéu. Bon vent. Que siguis feliç.

Advertisements
  1. I tant! A França tenim una cançó infantil (de l’inestimable Anne Sylvestre) bonica que diu “J’ai une maison pleine de fenêtres”.

    Com tu, tinc una casa plena de finestres i finestrons. Facebook és una d’ella amb pocs amics i com solc dir “No és perquè sona el mòbil que haig de contestar”. I la resta, la dona la casualitat. “Caminante…”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: