parole, parole, parole

No need to argue

In esvoranc on 25 Setembre 2014 at 6:34 pm

De vegades escric coses que em fan por. No és por del ganivet que s’enfonsa en la carn, ni de la sang que brolla del buit. És por de llegir-ho i no saber d’on surt, mirar-me la pantalla, les mans, i no saber per què els dits han descrit aquests camins concrets sobre el teclat, d’on surt la foscor que esperona l’ànsia, com he arribat a conformar, amb la fredor de qui no se sap la ràbia, les línies que m’esgarrapen les retines.

Sóc cautelosa, llavors. Guardo el text en una carpeta que diu “fràgil” i em dono el temps que em cal per tornar-hi, un dia, més endavant. Em dic que no és que ho deixi per més tard perquè tingui por, em dic que està demostrat que ara entenc coses de mi que no entenia fa vint anys.

De vegades escric coses que em fan por. En dies com avui, que arriba el sol i sembla primavera i somric molt. Em guardo a la carpeta, per a un dia més fosc.

Advertisements
  1. He tornat a escoltar “I’ll be your mirror” de la Velvet, després de llegir això. No sé molt bé per què.

  2. A mi també em passa. La meva carpeta es diu words. Ho vaig escriure impulsivament, però em sembla que és perquè em surten molt de dintre i no tenen forma, són paraules, i també perquè són simples “Words”, sense títol, en format .odt, que em remarca que són esborranys.
    Que maco que la teva carpeta es digui fràgil.
    Revisant-los amb el temps me n’adono que donc voltes a les mateixes coses però amb ‘words’ diferents.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: