parole, parole, parole

Invertides

In és música viure on 29 Agost 2014 at 4:36 pm

L’Emanuela pregunta i jo improviso respostes, temptejo idees, assajo certituds. He de parlar, aquesta tarda, en un festival en què es dóna veu a les escriptores, i ella ha de fer-me dir alguna cosa que interessi un públic que no em coneix, que ni tan sols tinc la certesa que entengui la meva llengua. L’Emanuela pregunta i jo responc, amb una copa de vi a la mà, mentre els homes, a la cuina, fan el dinar i xerrotegen de les seves coses i els nens juguen amb peces de lego transformades en naus i personatges i històries fascinants. Hi ha un moment que parlo, com no, de l’opressió heteropatriarcal, del conte de les mandonguilles, de com ens eduquen per ser serventes i servits. Fem coses importants, l’Emanuela i jo, preparem una conferència, mentre els homes són a la cuina fent el dinar.

Somriem, no perquè ens sentim especialment importants, amb una copa de vi a la mà, arreglant el món; no per la situació invertida dels homes a la cuina i les dones parlant. Jo, concretament, somric perquè em sé feliç d’oferir als meus fills un món en què tothom té un lloc a ocupar, un lloc mòbil, flexible. Un món en què avui som l’Emanuela i jo les que diem paraules llargues, les que conceptualitzem, les que portem la conversa durant el dinar. Un món en què s’entén que cal dinar cada dia, que no és menys important cuinar que pensar. Un món en què ser home o ser dona no defineix el lloc que has d’ocupar. Un món en què avui cuino jo, demà cuines tu, i pensem plegats. Ens escoltem, discrepem amb respecte, no discutim per guanyar.

Somric perquè em sento afortunada de poder oferir als meus fills un món en què no hi ha rols invertits, perquè no hi ha rols predeterminats. Un món habitable, ni que sigui fràgil, ni que sigui privat. I els dono així les eines per fer-se el seu com vulguin, demà.

Advertisements
  1. homes? dones? no som tots persones?

  2. Sovint, en començar a llegir-te, se m’aixeca la cella justament perquè hi trobo aquell punt exasperant en què sembla que el gènere és determinant. Aquí, la conclusió és tan clara que respiro alleugerit.
    Reconfortat per l’economia exacte de les teves paraules.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: