parole, parole, parole

Viure’m, escriure’t

In és música viure on 9 Agost 2014 at 7:29 pm

No sabria dir si faig vacances. Diria, més aviat, que faig estiu. Treballo estones, entre el llit i la platja. Vaig a fer una cervesa amb les amigues i m’oblido que l’endemà hi ha despertador. Duc els grans a patinar, la petita a fer una volta. M’estiro a la sorra humida i miro la lluna, quasi plena. Em deixo assecar la sal a la pell, em dutxo a contracor abans de classe. Llegeixo, escric, divago. Veig amics que feia temps que no venien, faig plans per a viatges que no se sap si són de feina o de plaer.

Escric fora d’aquí, “coses serioses”. Acumulo pàgines que voldrien ser avions de paper, cartes als reis, llibres. Escric fora d’aquí i es va construint, ja fora del meu cap, la vida. La que no visc, la que només penso. La vida que em porta persones que són personatges, gent que vaig coneixent cada cop més, a qui a estones m’agradaria abraçar. Tot anirà bé, voldria dir-los, i llavors Stephen King que em diu a l’orella “kill your darlings”, i jo que sé que sí, que té raó, que no anirà tan bé, segurament.

Que el viure no et destorbi l’escriure, diu que diu, o potser era a la inversa. El cas és que no sé si hi ha tanta diferència, ni si el senyor que he vist avui sortint del cotxe no acabarà enfilat en un dels avions de paper, secundari involuntari en el drama que se’m desplega a la ment. No sé si quan desperti al teu costat un matí i t’enfili la mà per la cuixa fins arribar-te al cul, serà la meva mà o la d’ella, el personatge, que enfila la mà per la cuixa de paper de la seva amant impossible. Si serà la teva carn la que premeré, o la carn del jo de paper que et construeixo quan no hi ets.

Al final, no és tan important buscar la frontera, si a tu no et fa res que sigui jo i sigui mil, si no et fa res ser totes les altres quan et ressegueixo la pell. Les vacances se’m barregen amb la feina, i el viure amb l’escriure. I no me’n sé queixar, que és l’única manera de ser que conec.

Anuncis
  1. Et llegeixo des d’Stockolm i em fa il.lusió. La càmera és plena de records que m’emportaré a casa i m,ajudaran d’aquí uns anys a reconstruir aquest viatge en aquesta ciutat tant bonica. Gràcies un cop més. Segur que tu també tens moltes fotos d’aquest estiu del 2014, fotos viscudes i fotos digitals. Records inolvidables. Petons i records.

  2. M’encanta! Se’t posa molt bé això de fer estiu!

  3. d-e-s-c-o-n-n-e-c-t-a!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: