parole, parole, parole

Mira’m als ulls

In esvoranc on 5 Març 2014 at 11:45 am

Una dona, de nit, pel carrer. Potser torna a casa de la feina, potser ha quedat amb els amics, potser simplement volia passejar ara que tot calla i ve de gust respirar l’aire desert de la ciutat que dorm.

Una dona, de nit, pel carrer. Pensa en les seves coses, mira de recordar el nom d’aquella pel·lícula que li han recomanat, o intenta no oblidar que demà cal passar pel banc.

Del tot despreocupada, una dona, pel carrer, de nit.

I llavors entra en aquell carreró que li fa el camí més curt i s’ha fos la bombeta d’un fanal, i al mig del carreró una ombra que camina cap a ella, i l’estómac se li tanca com un puny i li tremola el pas, de cop.

No fa mitja volta; mira al terra, calcula quant trigaria a córrer fins a la cantonada on el carreró desemboca en un carrer més ample, amb més llum, més lliure. Tus una mica, com si volgués alertar els gats que tafanegen els contenidors.

L’ombra alenteix el pas quan s’acosta el moment d’encreuar-se, ella l’apressa. L’ombra diu alguna cosa, ella no entén ben bé què, l’ombra li pessiga el cul. Ella continua endavant, ràpid, més ràpid. L’ombra s’atura i se la mira; ella no ho sap, no es gira, però nota els ulls clavats a l’esquena tot el camí fins a casa.

Vosaltres no enteneu la por quan, de nit, s’atansa una ombra. No enteneu que si ens xiuleu, que si ens crideu, que si us acosteu massa, tot el cos ens exigeixi fugir, o es paralitzi.

Vosaltres, que segurament ho feu “de bona fe”, no enteneu la violència de posar-nos alerta quan, simplement, anàvem pel carrer pensant en les nostres coses. “Per què et poses en alerta, si només t’he dit “guapa”, o “quin cul”, o “te’m follaria ara mateix”?

Perquè totes, totes, tenim una amiga, una veïna, una coneguda, que no ha pogut fugir a temps d’un carreró. Perquè quan ens xiuleu i ens crideu i ens toqueu sense saber si ho volem, no podem estar segures que respectareu altres fronteres. Perquè no us coneixem, i el primer que ens ensenyeu de vosaltres és que ens considereu un tros de carn que no té dret a dir ni sí ni no.

Amic, si mai ens trobem pel carrer, mira’m als ulls. No em xiulis, no em cridis i, sobretot, no em toquis. Mira’m als ulls, somriu-me. Mira’m als ulls i deixa’m continuar pensant en les meves coses si no et veig. Deixa’m continuar passejant, tranquil·lament, deixa’m disfrutar la nit. Mira’m als ulls i, si jo també et miro, i et somric, compartirem alguna cosa molt més valuosa que la por.

Anuncis
  1. Totes hem tingut un moment així, i totes ens hem sentit parcialment incompreses quan hem volgut explcar això mateix que tu expliques tan bé. Gràcies!

  2. Molt ben explicat Bel. I no crec que faci falta ni que ens tirin floretes, ni que ens diguin obscenitats, la foscor + la soledat + un desconegut que se t’encara ja m’és suficient per posar-me en tensió. Ahir mateix, sense anar més lluny, un avi amb els braços oberts caminant cap a mi (sí, sí) em va cridar “no tienes frío niña?” i amb això ja en vaig tenir prou. Segurament a plena llum del dia, amb el carrer ple de gent no hagués tingut el mateix efecte l’home.

  3. Penso i subscric totes les paraules de la Gerònima. L’ofec és tan gran que et podries desmaiar…i despertar, si es pot, en un altre estat físic, pitjor del que hem començat.

    (Sóc una de les assistents a la Jornada AELC)

  4. […] Més enllà del fet de la incidència (quantes “floretes” rep una dona al llarg de la seva vida per part de desconeguts, i quantes en rep un home), hi ha la violència sistèmica d’objectificació de les dones que comencen a patir també els homes (i aquest seria un punt interessant a tractar), i l’innegable desequilibri pel que fa a la seguretat percebuda (de tot això en parlo aquí). […]

  5. Gràcies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: