parole, parole, parole

Gràcies, Jacqueline

In esvoranc on 2 febrer 2014 at 12:33 pm

El problema de la infelicitat és que, si has viscut temps pitjors, és relativament fàcil acomodar-s’hi. Donar-la per sabuda, fins i tot per inescapable. Esperar que demà brilli el sol sense molestar-se a netejar les finestres, que ara plou. I anar fent, qui dia passa, any empeny.

Ara deus tenir, Jacqueline, la mateixa edat que tenia jo fa deu anys. Tu eres una nena i jo, la veritat, també, pràcticament. No he sabut res més de tu, si encara escrius, si encara et sembla que et menjaràs el món. Però volia donar-te les gràcies.

Gràcies per obligar-me a netejar les finestres. Gràcies per obligar-me a emigrar a un país on hi feia més bon temps. Gràcies per fer-me veure que qui jo creia còmplice i amic era el manipulador més immoral que he conegut mai (i, venint d’on vinc, no és dir poc). Gràcies per obligar-me a reconstruir l’autoestima que m’havia robat, a poc a poc, amb bones paraules, amb carícies que fan més mal que els cops.

I també, em sap greu. Em sap greu que et fes servir a tu també. Em sap greu si ara mires enrere i trobes que no calia, i encara em sap més greu si mires enrere i no hi veus res d’estrany, en un home que et dobla l’edat i se t’aferra com si haguessis de ser la seva salvació.

Espero que ara que tens l’edat que jo tenia, si fa no fa, llavors, estiguis bé. Que el sol et trobi amb les finestres netes. Que siguis feliç, de debò. Jo, ara mateix, en part gràcies a tu, ho sóc.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: