parole, parole, parole

La dame à la louve

In paraules on 11 gener 2014 at 5:13 pm

Sóc ionqui de la passió, què hi farem. M’omple i m’activa i m’és (goso afegir-hi “gairebé”?) l’únic motiu per viure. Per algunes persones, per alguns llibres, per algunes hores passades escrivint o traduint o maquinant projectes nous. La passió de la carn, és clar, però sobretot del somriure.

La passió, com una flor que se m’obre al pit i no em deixa respirar de pura alegria. La passió, aquesta dèspota inconstant que tan aviat com arriba se’n va i et deixa al llit, jaient amb l’apatia.

Avui regirava llibres antics, de fa més de cent anys, buscant-hi un motiu per alçar-me, i hi he trobat uns contes com mans que venien a sacsejar-me. Avui he trobat la passió entre les lletres, i m’he resignat a estimar-les.

Com quan tenia setze anys, la tarda i un llibre. I tota la vida per endavant, l’estona que duren les paraules.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: