parole, parole, parole

Compàs d’espera

In és música viure on 12 Novembre 2013 at 11:53 pm

És estrany tenir fills, però un cop que arriben és anar fent mirant de no pensar-hi massa, perquè creixin i corrin pel món i facin la seva i encertin i caiguin i, amb una mica de sort, es tornin a aixecar. És estrany tenir fills però un cop que són aquí tampoc no hi ha tant de temps per estranyar-se, és més urgent rentar la bata o signar l’autorització, ajudar a fer els deures o córrer al sofà, que hi ha guerra de pessigolles. Hi ha tan poc temps que per sort no tinc temps d’imaginar què vindrà quan ja no vulguin jugar a les coses de sempre perquè són grans i mare, no m’abracis tant.

Però el més estrany, diria, és esperar-los. El temps que passa entre que es decideix que sí, que endavant, que es vol tenir un fill, i el moment que efectivament vingui a poblar-te la vida. És estrany estimar-lo abans que arribi, quan encara és un embrió més petit que una mongeta, i imaginar com riurà o si sabrà fer la erra. És estrany veure com va creixent la panxa, pròpia o aliena, i notar com es mou, i parlar-hi, fent veure que hi creus a mitges, i explicar-li secrets.

Els amics que han adoptat han viscut també aquest temps estrany, omplint papers i esperant notícies de la Xina o d’Ucraïna, esperant la primera foto, que no és una ecografia sinó una instantània en color d’algú que ja respira el mateix aire sota el mateix cel. El cas és que es passem mesos, de vegades anys, esperant, i sembla que tot s’hagués d’aturar fins que arribi el moment de tenir la criatura entre els braços, però no s’atura res.

És la vida mateixa, aquest compàs d’espera, i és bonic que no sigui fet de silenci, sinó de parets que es pinten i llitets que es munten i llençols que es planxen. De tenir el telèfon al costat tothora, com si hi anés la vida, perquè hi va la vida. De no saber si serà el tretze o el vint-i-set. D’estimar-te qui tens devora i espera amb tu, intensament. Són dies bonics aquests que vivim, tot i la inquietud, tot i la impaciència, tot i les ganes que acabi aviat la incertesa.

Sàpigues, filla, que ja t’estimem.

Anuncis
  1. Dolça espera. ❤

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: