parole, parole, parole

I comptar, amb tu, roselles

In és quan volo que hi veig clar on 3 Novembre 2013 at 10:35 pm

Va triar l’hivern més cru per ensenyar-te a estar-te sense. Tu que sempre havies tingut, vas passar tot l’hivern sense, i les estones que hi era no acabaves d’escalfar-t’hi de pura por que desaparegués la flama així que ell obrís la porta per marxar. Va passar el fred i va passar la gana i va passar l’hivern i tot, i quan ja s’obrien les roselles vas adonar-te que ja estava, que en sabies, que podies passar sense. No vas tornar a obrir-li la porta i vas encetar alegrement el vici de dormir en diagonal, no fos que algú es fiqués al llit sense permís. Perquè sempre hi ha un dia que el que no cal fa nosa, no vas tornar a obrir la porta.

Ara que s’acaba aquesta tardor calorosa engegues la calefacció i et demanes si ella sabrà, aquest hivern, ensenyar-te a viure amb. A estones amb, algunes nits amb, de tant en tant amb. Que no s’apagui la flama quan obris la porta per marxar, perquè és gairebé segur que tornes, és gairebé segur que torna, et diràs. I comptar aquest estiu roelles, badabadocs, pipiripips, puputs, paparoles, gallarets, mentre els petits corren pels prats.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: