parole, parole, parole

He venido del desierto

In esvoranc on 14 Agost 2013 at 1:55 pm

Arriba un moment que és impossible no cedir a l’evidència: han fracassat miserablement tots els intents d’amors tranquils. Hi va haver una època que va intentar estimar les mans suaus i la monotonia tèbia, que va intentar encaixar dins els límits de l’agenda programada amb cita prèvia per cridar.

Però no. Només estima de veritat les tardes de manta i sofà si sap que en qualsevol moment l’estrèpit dels llamps pot esfondrar les parets de la casa. I que compta amb les teves mans per tornar-les a aixecar.

No és que visqui constantment al límit, gran part de la seva vida és passejar-se tranquil·la, anar fent sense pressa fins que l’aire fa olor de canvi i sap que aviat tot tremolarà.

És la dona que et vol fosca, és la fotògrafa d’huracans.

Anuncis
  1. Brutal la imatge final de la fotògrafa d’huracans, brutal l’escrit, tot.
    D’on treus aquesta força i potència que posa en alerta i a la vegada ho fas mal·leable i discret fins la calma absoluta?
    Marta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: