parole, parole, parole

Tots som (potencialment) estèrils

In fent amics on 23 Juliol 2013 at 2:42 pm

Darrere la idea que les dones soles o les lesbianes amb parella no haurien de tenir el mateix dret a quedar-se embarassades que les que s’aparellen amb homes hi ha un raonament que molts accepten: no es queden embarassades perquè han triat un estil de vida determinat. Si volen quedar-se embarassades amb recursos públics, que canviïn d’estil de vida. És a dir, que es busquin un mascle pol·linitzador com s’ha fet tota la vida.

Aquest raonament podria tenir la seva lògica (dins l’esquema demencial del masclisme imperant) si no fos perquè, quan s’aplica a les parelles heterosexuals, també fa aigües. Si una heterosexual amb parella no es queda embarassada perquè el mascle que ha triat no és fèrtil, podríem dir-li el mateix que a les altres: que es busqui un mascle pol·linitzador que sigui fèrtil, o que es pagui el caprici de ficar-se al llit amb qui no dóna bons resultats reproductius.

Si veieu com una falta de tacte demanar-li a una dona que vol tenir fills que canviï de parella en cas que l’actual sigui estèril, potser també veureu la falta de tacte de demanar-li a una dona que busqui parella o que es passi a l’altre sexe si vol tenir fills.

Diverses amigues que han intentat inseminar-se utilitzant el sistema públic a Catalunya que paguem entre tots (sí, també dones soles i lesbianes amb parella), han rebut com a resposta que “només poden accedir a aquest servei les persones amb problemes de fertilitat”. Davant d’això, la resposta evident és que tots tenim problemes de fertilitat si estem sols o si anem al llit amb algú del nostre sexe. De moment, no es coneixen casos d’autofertilització espontània o de dones que deixin prenyades altres dones. Per tant, no hi ha problema de fertilitat més greu que la manca de parella (o la manca de parella de l’altre sexe). Per què se suposa que els heterosexuals infèrtils han de tenir més drets que els solters o els homosexuals? La constitució no deia no sé què sobre la no discriminació i la igualtat i blablablà?

Amb tot això vull dir que prou ja de prendre’ns el pèl. Que ens estan inflant els pebrots (metafòrics) una mica massa. I que mira, no tinc previst reproduir-me més pròximament, però tot plegat em fa venir ganes de plantar-me davant la meva ginecòloga i exigir els meus drets reproductius anant al jutjat si cal. A veure qui té nassos de demostrar que, en aquest moment de la meva vida, no tinc cap problema de fertilitat.

Advertisements
  1. M’has tret les paraules! Fa temps que no escric al blog i avui volia fer-ho en aquests termes. No ho podria expressar més clarament, felicitats!! Per l’entrada d’avui i pel blog en conjunt.

  2. Estic d’acord amb tu amb tot el què exposes però també t’he de dir que tinc amics heterosexuals aparellats que tampoc aconsegueixen que l’administració pública els ajudi en aquests temes. I sap greu. Com tampoc entenc com és que adoptar una criatura sigui tan car, tan llarg i tan complicat. Però això és un altre tema.

  3. D’una banda posen totes les complicacions del món perquè una parella de dones siguin mares i, de l’altra, no deixen que criatures de 14 o 15 anys puguin avortar, si ho desitgen. El que no entenc és qui es pensen que són per fotre’s a la vida dels demés.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: