parole, parole, parole

A manera d’homenatge

In és música viure on 10 Juliol 2013 at 10:12 am

Avui que toca pensar en Espriu a mi em ve al cap, més aviat, l’Àngels Jubany. Jo tenia setze anys i ganes de llegir-ho tot, ella en devia tenir menys de trenta i ganes d’ensenyar-ho tot. Era l’època en què es feien crèdits variables trimestrals i existien professors que es passaven hores preparant assignatures que no comptaven per a la mitjana global, regalant joies que no ens sortirien a selectivitat. Era l’època en què podia fer dues hores setmanals de literatura llatina, tres de literatura universal, dues de catalana obligatòria més dues de catalana optativa, dues d’espanyola obligatòria més dues de sudamericana optativa. Va ser l’època en què més em va agradar “estudiar”, perquè sobretot volia dir llegir i descobrir i meravellar-se.

Em ve al cap l’Àngels Jubany, deia, aquella professora que volia semblar severa però era com l’aigua fresca, i com se li va acudir oferir-nos un trimestre d’Espriu i Rodoreda, més enllà del currículum oficial. Com no va espantar-la la nostra pinta de nois de barriada castellanoparlant. Recordo Tereseta que baixava les escales, i jo amb ella. Recordo la pell de brau i les històries que no van explicar-me els avis que no he tingut. Recordo pensar que Espriu devia patir molt, i que va fer-me pena que ningú li donés la mà, des de la santa supèrbia dels meus setze anys. Recordo que un dia van portar-nos al cementiri d’Arenys, que feia sol i en Lluís (què se’n deu haver fet, d’en Lluís?) i jo caminàvem apartats del grup, segurament criticant algú.

Amb tot això vull dir que sé que hi ha dies que pot semblar ingrat ser l’Àngels Jubany. Que els adolescents no sempre reben assedegats els poemes i els retalls de novel·les que els oferiu. Amb tot això vull dir que continueu intentant-ho, si us plau. D’aquí a vint anys hi haurà algú que recordarà Espriu i no podrà evitar pensar en vosaltres, que els vau regalar una finestra amb vistes al mar. Persevereu. I gràcies per regalar-nos els mots als qui veníem d’altres llengües i hem acabat arrelant en aquesta no tan trista pàtria.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: