parole, parole, parole

Leffe blonde

In és quan volo que hi veig clar on 16 Juny 2013 at 2:36 pm

Pensava en el no-lloc de l’aeroport. En les estones passades al bar fent una cervesa perquè el vol va, com sempre, tard, però per si de cas cal arribar d’hora. Pensava en els no-llocs que són en realitat llocs on és més fàcil ser, perquè no s’espera que es faci res. Pensava en la música als auriculars i el llibre a la mà, en el temps que s’atura perquè no té sentit pensar en el temps quan només cal esperar.

Pensava en els no-llocs, en general. El llit quan obro els ulls abans que soni el despertador, el mar quan hi nedo. Les teves cames envoltant-me el cos, el teu sexe quan m’hi perdo. La banyera, molt tard, a la nit. La platja, si m’hi adormo. El tren, l’ascensor, la sala d’espera del dentista.

Pensava en els no-llocs que són no-temps, perquè atures la vida que hi hauria al voltant per fer-los espai. Pensava en els no-llocs, que són els meus llocs preferits. Pensava en el no-temps, que és on millor s’està. Pensava, per pensar.

Anuncis
  1. la.vida.es molt curta per no pedre el no_temps o no_espai

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: