parole, parole, parole

Moon over Bourbon Street

In esvoranc on 22 Mai 2013 at 3:58 pm

Podríem ser dones que corren amb llops, sense por de la nit, còmodes a la nostra manera en la sang i les ombres i els udols i els ullals. Podríem ser dones que enfonsen els peus en el fang, que es miren i no s’espanten del pou sense fons d’uns ulls envellits a sotracs.

Podríem ser dones que corren amb llops si no fos que, de nit, som llobes. Cridem, esgarrapem les parets i escopim. Sobretot, deixem que surti el sol, ens donem la mà i corre la tendresa per sobre la pell, per sobre el matí, per sobre els records.

Saps? Hi havia un temps, hi havia una vida, en què temia la lluna perquè no sabia si qui dormia amb mi sobreviuria a la nit. “L’alleujament és el més semblant a la felicitat que he trobat”, dius, quan ha passat la set i respires, tranquil·la, a sobre el meu pit. “Qui sap si no hi ha dies que el nom no fa la cosa”, et dic. I davant nostre s’estenen les hores en què serem civilitzades, fins que tornin les llobes, fins que torni la nit. Alleugerida, feliç, que et transformis amb mi.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: