parole, parole, parole

Russian Red

In és quan volo que hi veig clar on 28 Abril 2013 at 4:29 pm

Si hagués de resumir aquests dies sense tu (cent set hores, aproximadament), diria només que no saps quant em dura el pintallavis si no hi ets. Que faig fotos i busco wifis que et facin arribar un detall del meu temps, que parlo de tu i somric i tothom ho entén.

Que sí, que la feina, és clar. Que som grans i independents, i no passa res si passem uns dies (cent set hores i vint-i-set minuts, aproximadament) sense veure’ns. Que no cal que et parli cada dia perquè sé que hi ets. Però parlem igualment.

Avui m’he posat aquelles calces que t’agraden, un vestit bonic, una mica de perfum. No m’he pintat els llavis, encara. Esperaré a l’ascensor que porta a la teva porta i davant del mirall trauré el meu russian red perquè em duri, només, l’estona que va del hall al cel. Quaranta-sis segons, aproximadament.

Anuncis
  1. Molt i molt bo. L’essència.

  2. Ufffff
    Que maco avui.

  3. Intens, com el russian red!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: