parole, parole, parole

Cintes, botons, llibres

In paraules on 5 Març 2013 at 3:27 pm

La dona que desperta quan somia tanca el llum, mira per últim cop les fotos que S. li ha enviat al mòbil, somriu, s’estira. Ronca al seu costat el marit, molt suau, sense estridències. Molt com és ell, ni excitant ni enervant ni apassionant ni molest. Suau, gastat, tebi. La dona que desperta quan somia tanca els ulls, recolza el cap sobre l’espatlla del marit, costum dels anys. Disposada a viure intensament, s’adorm.

S’adorm i somia. La camisa d’S., la camisa a mig descordar d’S., que en realitat és ara un llibre. I ella, com qui descorda els botons, passa les pàgines; com qui busca un mugró, arriba a la cinta vermella que marca el capítol que vol encetar. En el somni, en la lucidesa absurda del somni, sap que les lletres li diuen sal i li diuen besa’m, i llegeix cada pàgina i devora i s’hi enfila, i al final el llibre obert és una catifa que s’enlaira i l’enlaira i ella vola, per fi desperta de veritat mentre somia.

A les set, el despertador. El marit que remuga suaument, que es gira, que es lleva, que li ofereix un cafè. Ella que diu que no, que avui entra més tard, que vol dormir una mica més. La dona que viu de veritat quan somia no vol despertar, avui. Vol posar-se a escriure, enviar-li a S. les fotos de la cinta vermella que adornarà el seu primer llibre. I que S. li descordi, botó a botó, la camisa.

Anuncis
  1. És bonic despertar, sigui quan sigui. 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: