parole, parole, parole

La belle réveillée

In és quan volo que hi veig clar on 4 Març 2013 at 12:15 am

Té, de cop, una pell molt fina. Estirada a la gespa desigual del parc sent el sol traspassar-li la pell, la carn, el moll de l’os; sent a l’entranya la llum i el color del raig. O al vespre, tornant cap a casa, el vent li glaça les orelles i el calfred s’estén per tot el cos, intens plaer físic de sentir-se, de sobte, molt viva.

Quan escura la tassa de xocolata, quan M. li ofereix un dit de formatge, quan l’amargor del glop de cervesa se li escola entre les dents. Quan li cau a l’esquena l’aigua de la dutxa, quan es calça uns mitjons suaus, quan ella li diu alguna cosa a cau d’orella i sent fregant-li el coll el seu alè.

No és el plaer cru del sexe, ni l’escalfor agradable de la manta que l’embolcalla a l’hivern. És una fiblada de vida, de pura vida, de vida brutal que la pren i la clava a l’instant. És adonar-se que hi veu en color, que té olfacte i té cos. És despertar-se després de molt de temps d’estar adormida. És sentir que té, de cop, una pell molt fina. I voler oferir-se, i voler oferir-se-la.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: