parole, parole, parole

(re)tornar

In esvoranc on 26 febrer 2013 at 11:14 am

Passava els dits pels lloms dels llibres, com si poguessin dir-me així si volien o no que els llegís. Passava els dits pels lloms dels llibres, en triava un, m’asseia en una taula. A les set, hora de tornar a casa, m’acostava tremolant al bibliotecari. Era un noi jove, amb vocació d’assistent social en un barri en què calia. Semblava que havia llegit molt (molt més que la majoria de gent que coneixia, en tot cas) i em feia vergonya haver-li d’ensenyar el llibre que havia triat, com si em fes por fer el ridícul amb les meves lectures triades gairebé a l’atzar. Si no hagués estat tan bona nena, hauria robat els llibres només per no haver de passar aquella estona de despullar les meves curiositats davant seu. Tenia deu, onze anys, i llegia indiscriminadament, com si s’haguessin d’acabar els dies, com si fes una marató per llegir tot el que contenia aquella biblioteca de barri que em semblava immensa. Arribava a casa, em demanaven si havia fet els deures, de vegades mentia que sí.

Torno aquesta tarda a aquell espai. Hi ha un grup de dones al meu barri, al barri on vaig créixer, que han llegit Una terra solitària i tenen ganes de parlar-ne. No sé si voldré entrar a la biblioteca, veure-la necessàriament més petita que llavors, per una simple qüestió de perspectiva. No sé si voldré destorbar la imatge dels finestrals al fons, trobar-hi un altre bibliotecari.

El cas és que torno, avui, al lloc on vaig créixer. Al centre cívic de Can Noè, al barri de Rocafonda. Amb les contradiccions d’una infància difícil d’empassar, però que estimo perquè és la meva. Amb el nus a l’estómac de la segrestada que visita la cel·la on van tancar-la i recorda, amb gratitud, la finestra. Torno, però només una estona, només una mica, amb el descans de saber que tinc una cambra pròpia, una família estranya i feliç que m’espera quan torni a casa meva de veritat, quan s’acabi el dia.

Advertisements
  1. Escrius tan bonic!!

  2. llàstima que ho he sabut l’endemà! 😦 Àngels.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: