parole, parole, parole

Dies com avui

In és quan volo que hi veig clar on 18 gener 2013 at 11:04 am

Llevar-se quan la son diu prou, o quan truca una amiga demanant un racó a casa per a aquesta nit. Llevar-se vora el mar, sentir-ne la remor, treure el cap a la terrassa i veure els núvols estenent-se molt enllà, i bleu foncé com a millor manera de descriure el mar immens. Llevar-se i, abans de fer camí cap a casa, cap als nens, fer com si no hi hagués rellotge, escoltar els veïns i els cotxes.

En dies com avui allargar el te, pensar que t’esperen carretera, música, temps. En dies com avui no fer res extraordinari, deixar-se portar per l’agenda, passejar-se sense pressa, sense neguit, sense lluita entre obligacions i plaers. Dies com avui, en què és fàcil existir. Que en vinguin més.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: