parole, parole, parole

Here goes the sun

In esvoranc on 11 gener 2013 at 7:47 pm

Es fa fosc i el vespre et troba al llit, sense haver acomplert encara cap dels “objectius del dia”. Tant se val, et dius, que demà és gairebé diumenge i tindràs tot el dia per perdre sent productiva. Es fa fosc i la nit t’empeny lluny del llit, ara que el llum de la tauleta recorda aquell moment en què et deia “tanquem el llum, o què”? i la foscor era sinònim d’abraçar-se per dormir millor.

Ara la dutxa, calçar-se uns texans i fer veure que l’hivern no importa, que es tracta només d’anar afegint jerseis fins que el pes mata la sensació de fred o de buit a la pell seca. Et mires al mirall, et pintes les galtes de vermell, fas com qui somriu. Només el baf de l’aigua que entela el mirall evita el fàstic de la ganyota que lluiràs avui, també, per no inquietar ningú. Divendres, nit de copes, i arribar de nou al llit tan tard i tan cansada que no importi si és buit.

Dilluns caldrà existir de nou, exigirà el telèfon que siguis d’aquest món. I serà la rutina, de nou, qui et salvi la pell. Ni que sigui una pell buida.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: