parole, parole, parole

Gospel with no Lord

In és música viure on 31 Desembre 2012 at 10:09 pm

Penja a la paret el calendari que marca a quin ritme ha de bategar el cor. Si ja és temps que el dia allargui, si hem d’anar dient adéu a l’estiu, si ha passat un altre any i cal tornar a fer bons propòsits o simplement recuperar els que no vam complir el darrer.

No comença al gener, el meu any, em dic, que comença al setembre, quan recupero la jaqueta prima de l’armari i els nens estrenen bates i llibretes. No comença al gener però aquesta nit hi haurà raïm i festa a casa, i enviaré algun missatge a qui voldria abraçar però no hi és. I farem veure que els números tenen algun sentit, que les hores tenen algun sentit, i desitjarem.

A les projeccions de moments futurs que se superposen al paisatge de la finestra del tren que em porta a casa hi ha la taula del menjador convertida en pista de ping-pong i B. petit i jo arribant a fer més de tres tocs, bé! Sortim del cine amb B. gran, que hem vist Els miserables i ens ha encantat. C. treu la guitarra i, sense apartar-se el serrell, em canta aquella que m’agrada, la nova, molt fluixet. J. m’envia les propostes de portada per a la novel·la que en algun moment escriuré. M. obre la porta de casa seva i del darrere surten una nena, dues, tres. L’altra M. em porta a una platja i mandregem fins que se’n va el sol, i de camí cap a sopar li dono una carta d’aquelles que li escrivia fa molts anys i que encara van sortint d’entre llibres i papers vells. En un cafè petit, D. riu d’alguna bestiesa que acabo de dir-li i, per un cop, no hem de mirar el rellotge. Dino o sopo amb A., amb J., amb B. Converso apassionadament amb L., N., L., G., M., O. Torno de la feina i em faig un te. Llegeixo un llibre que em fascina. Em poso els mitjons més calents i miro una pel·li al sofà, tapadeta amb una manta, un nen a cada costat, el bol de crispetes a la falda.

No m’inquieta, ara que el calendari em diu que miri enrere i endavant, no saber si el 2013 serà un any bo o dolent. Els desitjos que tinc són intensos però els puc tocar amb els dits, gairebé. Només es tracta de viure, un any més. Viure, com fins ara, obstinadament. Amb tu que em llegeixes, les estones que vulguis ser-hi, també.

Advertisements
  1. Bon any, Bel!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: