parole, parole, parole

Una finestra al mar

In és música viure on 18 Desembre 2012 at 2:46 pm

Construir, amb poques normes, una casa. Que hi toqui el sol, que hi passi l’aire. Que tingui un finestral molt gran, vistes al mar, terrassa. Que hi càpiguen els amics i les nits llargues, que hi puguin jugar els nens. Construir, amb les despulles de la tempesta, una casa. Encara que facin mal els braços, encara que faci fred. O potser per això mateix, construir una casa. Per descansar-hi. Per arrecerar-se. Una casa on tornar quan vas plena de món, quan vas plena de llum, per donar calor als altres. Una casa on tornar quan vas curta d’amor, quan vas justa de son, per recuperar-te.

Construir, amb pocs mots, una casa. I omplir-la de cançons qualsevol matinada.

Advertisements
  1. Fa temps que vaig caure aquí per atzar, i vaig romandre amagada en secret. Com qui mira des de fora una finestra. Avui, que la vida m’arrossega a buscar de nou una definició de casa i finestra, i faig maletes de la memòria, les alegries i les penes, t’escric. Gràcies per les paraules.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: