parole, parole, parole

What didn’t kill me

In esvoranc on 4 Desembre 2012 at 5:57 pm

Hart tenia raó; la gent a qui han ferit és perillosa perquè sap que té la capacitat de sobreviure.  Sap que ha viscut coses pitjors i hi és encara, ni que sigui difícil suportar-se alguna estona, ni que sigui un anar fent poc elegant. I així no li funcionen com als altres els mecanismes de la por, i quan decideix què cal fer tira pel dret, i no sap que el dolor vol dir que prou i aguanta el temporal, fins que passa i, efectivamnt, no s’ha trencat el jonc.

Però no faré veure avui que no he girat la clau a poc a poc, com qui tem obrir la porta i que ja res no sigui conegut. Que no m’han mort una mica les flors a sobre la taula, el buit als prestatges, la nota i les claus.

Una mica, m’han mort, però no del tot. Ara cal veure si la pell aguanta encara una altra capa dura, freda, de cicatriu. Si el cinisme que m’ajuda a sobreviure no es menja el brillar dels ulls. Si el somriure automàtic no pren tot l’espai del de veritat, més petit, més delicat, més jo. Si aquest fer-se més fort per no haver mort em permet viure i no ofegar-me en tanta màscara, amor.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: