parole, parole, parole

XI

In esvoranc on 25 Novembre 2012 at 1:53 pm

Com si l’instint et digués

no volies faldilles.

T’esgarrinxaven les cames

quan t’enfilaves als arbres

o un cop de vent les aixecava

i quedaven al descobert

les calces

blanques

vergonya.

No volies faldilles

però te’n posaven

i et pentinaven les trenes

i et deien

nena

maca

i cada gest s’imposava

brusc

somriure

tens

de carceller amable.

A la nit

molt quieta

fingint dormir

et llepaves les ferides

t’arrencaves les crostes

i petites perles de sang

s’afegien a constel·lacions

impassibles.

Anuncis
  1. Directe i delicat. Em surt dir: UAU!
    Amb ganes de començar el teu llibre de relats que ja fa cua sobre la meva tauleta de nit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: