Avançàvem pel desert
quan vam arribar a la ratlla;
files perfectes
de botes que brillaven
com espurnes de mar
esclafant les onades.
Eren fills d’algú, aquells soldats.
Eren fills, eren nens, eren pares.
Mentre travessàvem la frontera
eren fills.
Vaig mirar-los als ulls.
Alguns no disparaven.
belolid 