parole, parole, parole

XXIV

In cròniques de la veritat aparent on 15 Novembre 2012 at 12:46 am

Avançàvem pel desert

quan vam arribar a la ratlla;

files perfectes

de botes que brillaven

com espurnes de mar

esclafant les onades.

Eren fills d’algú, aquells soldats.

Eren fills, eren nens, eren pares.

Mentre travessàvem la frontera

eren fills.

Vaig mirar-los als ulls.

Alguns no disparaven.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: