parole, parole, parole

El futur és dels poetes

In cròniques de la veritat aparent on 30 Octubre 2012 at 12:01 pm

Algú que em coneix bé m’ha posat entre les mans The Time of the Assassins, un estudi de Henry Miller sobre Rimbaud. Sempre que llegeixo crítica literària penso en Cortázar i en la seva estupefacció per algunes interpretacions de contes com Casa tomada, però Miller no fa ben bé crítica; Rimbaud és més aviat una excusa per fer-nos arribar les seves idees, les seves obsessions, retalls de la seva vida. Una mica com fa a l’obra “de ficció”.

Al prefaci que va escriure deu anys després de la primera edició del text, entre moltes altres coses, parla de la manca de somiadors a Estats Units. “Vivim totalment en el passat, ens alimentem de pensaments morts, de creences mortes, de ciències mortes.” Compara llavors l’obra de Rimbaud i la dels grans innovadors religiosos, que ens exhorten a crear noves visions del món (i del paradís). “Si no convertim el desig d’una vida nova en una convicció viva per a tots nosaltres, sense excepció, l’existència terrenal no pot ser res més que un purgatori o un infern”.

Ara semblarà un triple salt mortal colar, just després de Miller, una teòloga queer, però la veritat és que hi té molt a veure. En una de les seves intervencions a les Jornades d’Estudis Feministes en Religió que van tenir lloc a Palma el juliol passat, Ulrike Auga, professora de la Universitat Humboldt de Berlín, parlava precisament de la necessitat de crear nous discursos. Sabem que els discursos hegemònics serveixen uns interessos que no acostumen a coincidir amb els generals, i fa molt que una quantiat considerable de gent reacciona a aquests discursos, mira de denunciar-los, de criticar-los, d’atacar-los des de tots els fronts possibles. Però Auga, igual que Miller, igual que Rimbaud, proposa que anem més enllà. Que deixem d’alimentar-nos de pensaments morts (o que volen matar-nos) i imaginem altres maneres de relacionar-nos. A la vella cantarella de “el capitalisme és el mal menor” (i qui diu capitalisme, diu democràcia representativa o retallades dels gorverns diversos), hem de respondre amb veu ferma que no volem cap mal, ni gran ni petit. Que és possible un altre món, que només cal inventar-lo.

Com diu Miller, doncs, el futur és dels poetes, dels visionaris, dels que són capaços de crear alguna cosa més enllà del que ja coneixem. Llàstima que el seu prefaci acabi dient “El futur és tot seu, encara no hi hagi futur”.

[Text publicat al número 60 de la revista Caràcters]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: