parole, parole, parole

Whatever gets you through your life

In inficcions on 21 Octubre 2012 at 2:53 pm

És fàcil escriure. Mirar els personatges i saber què senten, perquè t’ho estàs inventant. Donar-los coartades, sortides, desesperança. És fàcil escriure-ho i llavors queden les lletres sobre la pantalla, i al cap d’un temps hi tornes i encara són allà, en la seva vida perfecta d’unes poques pàgines plenes d’el·lipsis i mancances.

Llavors, un dia, envies aquestes pàgines a algú que li sembla que sí, que val la pena convertir-les en un llibre, i escampa les vides que vas escriure, i gent que no coneixes obre el llibre i llegeix el dolor, la ràbia, la llum. Alguns t’escriuen, normalment per Facebook, i t’expliquen que han llegit el llibre, que els ha agradat llegir-lo. I sents una escalfor a dins, com una culpa o una satisfacció o una estranyesa, i penses si no vas trair els teus petits personatges deixant-los a la vista de tothom perquè els jutgin i els qüestionin i els valorin. I no saps què dir i dius, només, gràcies.

Altres, els professionals, el llegeixen perquè és feina i després et fan preguntes. Per què escrius, què llegeixes, què pretens amb aquest llibre. I et trobes parlant, reflexionant en veu alta, inventant-te coartades, sortides, desesperança. Com si fossis un personatge, surts i somrius i parles, i quan ja has parlat arribes a casa i llegeixes el que diuen que dius, i veus el que li has fet dir al personatge que porta la teva cara, i sents que no te’n surts tan bé quan no hi ha la pantalla de l’ordinador, les tecles blanques i les lletres negres, ni el botó d’esborrar llest per tirar enrere a mitja paraula.

Amb tot això vull dir que em sento estranya. Que, com sempre, em refugio en Cortázar, que deia, crec que a La vuelta al día en ochenta mundos, que quan llegia les interpretacions que feien alguns crítics dels seus contes, pensava que ell no havia posat tot allò allà, com a mínim a nivell conscient, però que si els altres ho trobaven, ja estava bé.

Amb tot això vull dir que no sé què dir, així que, simplement, gràcies. Continuaré escrivint perquè és fàcil escriure i fer coses fàcils és el que fa la vida, amb totes les seves dificultats, suportable.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: