parole, parole, parole

És música viure

In és música viure on 14 Octubre 2012 at 1:16 am

La bona gent de Llegim i piulem em proposava de fer una llista a Spotify amb la banda sonora de La mala reputació. A mi Spotify em fa mandra però, amb tot, no m’he pogut resistir a pensar quines cançons hi posaria. La primera de la llista ha de ser, evidentment, la de Brassens. Hi ha contes que en tenen alguna de molt clara, però en d’altres costa més. Si hagués de fer una proposta, aniria per aquí.

No hi ha cançó per a “Garlandes”. Només el crit de les erugues o el crepitar del foc a la llar.

“Lalalà” podria ser aquella que sona a qualsevol casa, per la televisió engegada sola al menjador mentre els habitants feinegen o fan les seves coses amb el soroll de fons. Podria ser aquesta, o aquesta, o aquella que saps de memòria perquè de petit l’havies sentit mil vegades.

“For no one” és fàcil, i “Niña de fuego” també.

“Roma, città aperta”, tindria moltes cançons. M’imagino B. i el seu amant llunyà abraçats escoltant Mano Solo, o potser ella ja farta de tot plegat, decidida a dir-li adéu, o ell recordant-la sense aconseguir trobar-la en cap aroma, quan en realitat el que voldria es cantar-li això altre, o ja vell i borratxo, una nit d’hivern. Potser la vida de B., del seu amant i d’en Claude seria més fàcil si s’aclarissin amb què volen dir quan parlen d’amor. I, si ens posem menys greus, també aquesta, per què no.

“Aquesta banda del mirall” hi escau tant, tantíssim, Preisner… La doble vida de la Mila.

Per a “Res no té lloc”, el desconcert del llamp que es veu abans que soni el tro.

“Des de la finestra” ens la prendrem amb humor, per treure’ns de sobre l’olor enganxosa de la mort.

“Celobert amb papallones” es mereix un clàssic. Perquè tot sembla en calma fins que…

Per a “Tender is the night”, un món de bojos.

A “Móns petits” hi ha la cançó maleïda que sentirà per sempre més la mare de la Hannah, i potser hi podem afegir un bonus track de Björk.

Aquestes cançons són una manera d’esgarrapar més vida de la que vaig donar als personatges del llibre. Com pensar en un amic que ja no hi és, o que viu molt lluny, o que per algun motiu fa temps que no veus, i preguntar-te com deu anar-li. Si els trobeu, doneu-los records.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: